Nov
05

Entrevista en SURT DE CASA

posted on noviembre 5th 2015 in entrevistas & Noticias with 0 Comments

Vanessa Batista: “A Cuba es va pensar la primera constitució provisional catalana”

La realitzadora cubana afincada a Tortosa presenta el seu documental ‘Los que se quedaron’

 

Foto: Ana Zaera

Vanessa Batista (La Havana, 1983) viu a Tortosa des de fa tres anys. Abans havia estudiat cinema a l’EMAV de Barcelona, ciutat on va emigrar deixant la seva Cuba natal. Filla de pare periodista -és corresponsal a La Havana de l’agència de notícies francesa France Press- i mare professora d’història, Vanessa volia de ben petita dedicar-se a la interpretació. Unes proves de cant la van fer desistir i va imaginar-se contant històries des de l’arrel, des del guió i darrera de la càmera. A punt de complir 32 anys, acaba d’estrenar al Festival Memorimage de Reus el seu primer llarg documental ‘Los que se quedaron’ realitzat i produït juntament amb el seu company, el tortosí Guillermo Barberà. ‘Los que se quedaron’ és un treball d’arqueologia, una tornada a Cuba per descobrir com van viure els catalans que decidiren emigrar a l’illa als anys 20. Com les migracions humanes són inexorables, Batista extreu l’essència de la barreja cultural que la precedeix, i traça un llaç entre la seva terra d’origen i la d’acollida.
“Crec que idealitzem les petites coses que fèiem al nostre país d’origen i que ens passaven desapercebudes. Això succeeix, fins i tot, si estàs completament obert i desitjós de conèixer l’altra cultura”

– Una pel·lícula que parla dels vincles que hi ha entre Cuba i Catalunya. Qui són ‘Els que es van quedar’?
Precisament d’aquesta pregunta surt el títol del documental. Teníem clar que no volíem explicar la història dels indians que van anar a Cuba a fer diners per després tornar, sinó d’aquells que, per elecció o per circumstàncies, van decidir quedar-s’hi. Aquest és el punt de partida per explicar la història i, sobretot, per fer aquest viatge emocional.

– Després de més de 10 anys a Catalunya, sents la necessitat de buscar els vincles que hi ha entre el teu país d’origen i el d’acollida…
En realitat, aquesta necessitat va sorgir, o més aviat va començar a expressar-se, el 2010, quan comencem a parlar del projecte. Ja portava 5 anys a Catalunya, havia estudiat, viscut i treballat aquí i em sentia ja bastant integrada. Més que buscar la integració, volia reafirmar-la. En tot cas, suposo que ha estat un procés inconscient. Recordo que estàvem a la terrassa de casa del meu germà a Barcelona amb el meu pare i vam decidir posar fil a l’agulla al projecte.

– Tens una relació propera amb els teus pares?
Totalment. Tot i que vivim a 10.000 km de distància, tenim més comunicació que si visquessin al poble del costat. Tenim comunicació diària. Sempre han tingut la filosofia que tant ells com el meu germà i jo som una pinya, un equip. La idea del projecte, de fet, neix per enfortir aquesta relació.

– A partir d’aquí comença la recerca…
Sí, no és gens fàcil. Perquè hi ha molt poca informació sobre Cuba a Internet. I la que hi ha és només de fonts governamentals. Poc a poc, van anar apareixent coses, però ha estat un procés molt de metamorfosis. Un projecte creatiu viu…

– Quines coses has descobert…?
Que a Cuba, el 1928, es va redactar la primera Consitució provisional catalana que era molt avançada per a l’època.

– Què van fer els catalans a Cuba?
Tot i que a Santiago de Cuba hi va arribar molta gent de Sitges i de la costa, com ara els Bacardí, els catalans van instal·lar-se també a altres ciutats com Matanzas i Camagüey. De fet, el 8% dels cognoms actuals de Cuba són catalans. Així com els catalans feien negocis i eren intel·lectuals, els canaris i els gallecs era una emigració més de mà d’obra.

– Què trobes que tenen en comú aquelles persones que han d’abandonar la seva terra? 
L’emigració és en ella mateixa molt complexa, i les conseqüències que tenen en les persones i les maneres de viure-la, també. Conec molts emigrants, i crec que a la majoria se’ns nota una lluentor als ulls quan parlem de la nostra terra. Després, el significat i la importància que cadascun li pot atribuir als conceptes d’identitat col·lectiva, pàtria, país natal, etc, són molt diversos. La nostàlgia és un element molt present. Crec que idealitzem les petites coses que fèiem al nostre país d’origen i que ens passaven desapercebudes. Això succeeix fins i tot, si estàs completament obert i desitjós de conèixer l’altra cultura.

– El punt de partida del film és el naixement del teu nebot a Barcelona. Què t’evoca aquest fet?
Va ser un dels esdeveniments més bonics de la meva vida. El naixement del meu nebot es va convertir en una metàfora de tota la cerca, de tots els interrogants, de la necessitat de conèixer el passat per viure el futur millor.

– El documental recull la gravació en 16mm d’un viatge que el català Francesc Carulla va fer el 1927 de Cuba a Catalunya on va recordar els seus orígens. És un viatge a la inversa del teu, però amb moltes coses en comú… 
La vida de Carulla és, per descomptat, singular, però també és molt representativa de diverses generacions de catalans a Cuba. Aquests emigrants anònims no van fer grans riqueses, però van arrelar-se a l’illa. El més inspirador de Carulla va ser el testimoniatge fílmic del seu viatge. Més enllà del valor de les imatges inèdites de 1927, m’emociona veure tot allò que sent un nen quan ha de deixar enrere tantes coses. En aquest aspecte, tots els emigrants ens assemblem.

– He vist en alguna entrevista que dius que aquest documental és com unaroadmovie… La vida és trànsit?
Completament. I és possiblement allò més interessant. El documental té deroadmovie, també d’històric, una mica biogràfic si vols…

– Aquest documental t’ha generat alguna espurna per a un nou projecte?
En realitat, ja estem embarcats en un altre projecte, que vam començar a rodar-lo l’any passat a Cuba. Es dirà ‘El paquet’ i aquesta vegada barrejarem el documental i la ficció. I el que m’agradaria molt, i espero poder realitzar, és ampliar el documental ‘Los que se quedaron’ amb una web per bolcar no només les experiències del viatge, sinó donar-li vida a una quantitat de material que no surt al documental i que ens sembla molt interessant, com les entrevistes amb els personatges. La idea és també generar un punt virtual de confluències d’experiències sobre aquesta relació entre Cuba i Catalunya.

– Què has descobert de tu que no sabies…?
Crec que m’he vist des d’un altre punt de vista i també he descobert que tinc la capacitat i la constància que fa falta per portar endavant un projecte, i comptar amb grans professionals que són, a més, grans persones.

– Projectareu aquesta pel·lícula a Cuba?
Sí, justament la primera setmana de desembre anem a Cuba i la projectarem al Festival Internacional del nuevo cine Latinoamericano de La Habana. He estat durant tota la meva adolescència espectadora d’aquest festival, i ara estaré a l’altre costat.

– Anaves molt al cinema quan vivies a La Havana?
Moltíssim. El cinema a Cuba és molt barat, costa 2 pesos cubans, que són 10 cèntims d’euro. A Cuba, l’accés a la cultura és molt més assequible que l’accés al menjar. Està bé, però tampoc és molt normal això!

 

 

Ver artículo original en :

http://surtdecasa.cat/ebre/arts/vanessa-batista-cuba-es-va-pensar-la-primera-constitucio-provisional-catalana

 

We would love to hear your comments